«He venido ahora a buscarte. Ahora, no tardarás ya mucho en salir de aquí. Porque aquí no puedes quedarte. Esto no es tu casa, es sólo la tumba donde te han arropado viva. Y viva no puedes seguir aquí; vendrás ya libre, mírame, mírame, a esta vida en la que yo estoy. Y ahora sí, en una tierra nunca vista por nadie, fundaremos la ciudad de los hermanos, la ciudad nueva, donde no habrá ni hijos ni padres. Y los hermanos vendrán a reunirse con nosotros. Nos olvidaremos allí de esta tierra donde siempre hay alguien que manda desde antes, sin saber. Allí acabaremos de nacer, nos dejarán nacer del todo. Yo siempre supe de esa tierra. No la soñé, estuve en ella, moraba en ella contigo, cuando se creía ése que yo estaba pensando.

En ella no hay sacrificio, y el amor, hermano, no está cercado por la muerte.

Allí el amor no hay que hacerlo, porque se vive en él. No hay más que amor.

Nadie nace allí, es verdad, como aquí de este modo. Allí van los ya nacidos, los salvados del nacimiento y de la muerte. Y ni siquiera hay un Sol; la claridad es perenne. Y las plantas están despiertas, no en su sueño como están aquí; se siente lo que sienten. Y uno piensa, sin darse cuenta, sin ir de una cosa a otra, de un pensamiento a otro. Todo pasa dentro de un corazón sin tinieblas. Hay claridad porque ninguna luz deslumbra ni acuchilla, como aquí, como ahí fuera.»

María Zambrano

Esta tierra es Vigilias. Un espacio en el que cada cosa es lo que es, cada uno es lo que es y no pretende ser otro. Un espacio que no representa otro.

Un espacio que nos habla y el qual tenemos que aprender a escuchar. Un espacio alejado de nuestras seguridades o inseguridades habituales, que nos pide un rompimiento con las rutinas y los hábitos de la mecanicidad cotidiana. Un espacio privilegiado de la experiencia humana,en el interior del qual ciertas dimensiones esenciales de la vida tienen la posibilidad de manifestarse libremente.

Una trobada genuïna entre éssers, en la que no hi ha un personatge, ni una història, no hi ha actors i espectadors, sinó un compartir l’espai, el moviment, el cant… Trobades que abracen el vent, els arbres, la terra, l’aigua, el foc. Un contacte real.

¿Fins a quin punt podem desaferrar-nos dels lligams quotidians?

¿És possible trobar la claredat en les profunditats del bosc?

Renunciem al joc social, potser només per un moment. Es dóna un procés extraordinari.

«Un home arriba llavors al punt, que ha estat anomenat “humilitat”, en el moment en què simplement és i en el qual accepta l’autoevidència, i juntament amb l’autoevidència —accepta el present, juntament amb el present —accepta l’altre, juntament amb la seva acceptació de l’altre —s’accepta ell mateix, perquè s’oblida d’ell mateix. S’oblida dels pensaments sobre ell mateix en el moment abans i d’ell en el moment que seguirà. Quan un home arriba a aquest punt és com si emergís d’un espai tancat, com si emergís d’una presó a l’espai obert.»

«Un no està davant d’un mateix, o darrere d’un mateix. Un està allà on està. Aquest és només un primer pas, però és el primer pas cap a ser allò que un realment és.»

Jerzy Grotowski

 Una invitació a sortir d’un mateix, allunyant-se del motlle social amb els seus prejudicis i lliçons apreses que actuen com a filtre de la percepció, per rebre la vida de manera plena, sense cap mena de barrera, sense anteposar cap judici, sense etiquetar abans de rebre; mantenint una lluita per evitar rebre continguts que un mateix etiqueta i encasella enlloc de presències vives i permanentment canviants i que, per tant, cada cop reclamen, amb el seu misteri, ser redescobertes de nou. Caldrà oblidar per recordar i retrobar la simplesa.

No trobarem les respostes en les paraules. L’acció serà la resposta. Una acció que ens fa lliures. L’acció que té lloc allà on realment passa. Si és en un bosc, és un bosc. Si és en un riu, és un riu. Si hi ha un arbre, és un arbre real. Si és a la llum del sol, el sol és real. Si passa alguna cosa entre persones és en aquest moment i no una història passada.

Però penetrar en el present esquiu reclama estar en un estat d’alerta permanent, de vigília, morir a cada instant i renéixer nou i lliure en un estat on tot és possible, en un present que desapareix incessantment i que incessantment ha de ser redescobert, amb una mirada pura, sense el filtre dels nostres condicionaments. Una mirada nova, sense la participació activa de la personalitat (o tot allò que pertany al “jo” exterior), amb la qual afrontar l’acció. De manera que l‘acció orgànica només es podrà portar a terme aquí i ara, un territori de llibertat infinita que apareix en la plenitud del moment present.

Amb aquesta acció podríem despertar aquelles dimensions de la vida que han estat cobertes. Una dimensió vital i orgànica que seria el punt de partida cap a l’invisible —una segona dimensió més subtil, un espai interior. Dues dimensions en contínua relació i que en la seva unió possibilitarien la plenitud humana. Una presència receptiva, silenciosa i vigilant.

UNA POSSIBILITAT.

GUIARAN EL TREBALL

Anna Caixach

Llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona.  Doctoranda en Arts Escèniques, ha realitzat el treball de recerca doctoral, “L’Art com a vehicle. La dimensió sagrada de les arts performatives”, sobre el treball de Jerzy Grotowski (Institut del Teatre, 2008).

Títols de Grau Superior de Llenguatge Musical i Teoria de la Música i Grau Mitjà de Piano. Formada musicalment des d’un ampli ventall de cultures, del Clàssic al Jazz i al Blues amb Bob Stoloff, Judy Niemack, Ray Drummond, Sheila Jordan, Loti Lewis, Helen Rowson, Álvaro Is i Guillermo Klein, de la música mediterrània a les tradicions aurals de l’Índia, país al que viatja l’any 2004 per estudiar tècnica vocal hindú amb Sangeeta Bandyopadhyay (Khayal) i Amelia Cuni (Dhrupad), percussió vocal hindú (konnakol) amb Ravi Tripathi i Ioga Iyengar amb Sunil Kumar (mètode que continua practicant fins l’any 2008).

En dues ocasions és convidada a participar en les sessions de selecció al Workcenter of Jerzy Grotowski and Thomas Richards (Itàlia, 1998 i 2005). Workshop amb l’Odin Teatret (Dinamarca, 1999) on aprofundeix en l’entrenament vocal amb Iben Nagel Rasmusen. Participa en Performance Ecology amb Jairo Cuesta i Jim Slowiak a Las Téoulères (França, 2004), sessions de training actoral basat en el treball que aquests dos actors  van desenvolupar a partir de la seva col·laboració amb Grotowski durant els anys 1976-86, en els períodes del Teatre de les Fonts i Drama Objectiu. Workshop amb el grup Milón Méla dirigit per Abani Biswas, col·laborador de Grotowski del 1979 al 1982, treball a partir de tradicions artístiques Índies, l’art marcial Kalaripayattu, les  danses Gotipua i Chou i els cants tradicionals dels místics Bauls, per despertar un profund nivell d’atenció (Polònia, 2005). Recerca en la tradició dels cants rituals afro-haitians que mobilitzen el procés orgànic, relació precisió - espontaneïtat, amb Maud Robart (França, 2005), col·laboradora de Grotowski del 1978 al 1988. Participa en el seminari Voice and body (Polònia, 2007 i Barcelona, 2008) amb Zygmunt Molik, actor del grup de Grotowski durant 25 anys i expert en entrenament vocal. Sessions de treball basades en l’apropament al procés creatiu integrant les capacitats corporals i vocals amb Gey Pin Ang, actriu del  Workcenter of Jerzy Grotowski and Thomas Richards (Itàlia, 2005, Barcelona, 2006 i 2008). Workshop de Kalaripayattu amb els mestres Jayachandran Nair i Sankar Sivasankaran Nair (Brzezinka, Polònia, 2006). Forma part d’un grup de Treball i Danses Sagrades de Gurdjieff amb Uttam Módenes (Barcelona, de 2005 a 2008).

El setembre del 2005 inicia la seva pròpia recerca pràctica sobre el procés orgànic de l’actor, dimensió pràctica de la seva recerca doctoral, dirigint un treball d’investigació amb un grup de 9 actrius a l’Estruch (Sabadell, 2005-2007). Durant aquest període imparteix sessions de treball vocal i corporal per a actors, emmarcades dins el seu projecte de recerca Art com a vehicle.

Actualment continua la seva recerca en l’àmbit de l’Art com a vehicle desenvolupant  un treball d’investigació pràctic a partir de cants de la tradició hispànica.

Marc Pujol

Format en el camp de les arts escèniques (interpretació, dansa, cant, acrobàcia, clown…) en centres com l’Estudi de l’actor Nancy Tuñón, l’Escola Memory de teatre musical, l’Escola de circ Rogelio Rivel, el Centre de dansa Company & Company, l’Estudi de dansa AREA i la Scuola Internazionale dell’Attore Comico. Rep formació vocal de Júlia Conesa (líric), Isabel Soriano, Susanna Domènech (musical), Helen Rowson (jazz) S.Chun-Tao Cheng (Tao de la veu), Christine Adaire (Linklater) i Satheesh Kumar (Carnàtic); i complementa la seva formació corporal amb entrenaments en M&B (Mireia Serra), Pilates (K.Colman), tècnica Alexander (X.Ortiz), sistema Aberastury (Nagual) i Ioga (Iyengar, Kundalini).

El 1999 viatja a l’Índia per estudiar les arts performatives tradicionals del país a través de l’òptica del Teatre de les Fonts de Grotowski amb Abani Biswas (col·laborador seu del 1979 al 1982) i el grup Milòn Mèla, on rep entrenament en art marcial Kalaripayattu, danses Chou i Gotipua, i cants tradicionals dels místics Bauls. En el mateix viatge és acollit pel Satsangam International Centre de Trivandrum per a estudiar Kathakali, teatre-dansa clàssic del Sud de l’Índia, amb el mestre Kudamaloor Karunakaran Nair. Torna a l’Índia posteriorment per desenvolupar dues recerques amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: “Aprofundiment dins el camp de les Arts Índies i el Teatre de les Fonts”, especialització en art marcial Kalarippayattu i teatre-dansa Kathakali (2001-2002); i “Estudi del ‘Mahabharata’ i les diverses formes d’escenificació de l’èpica de l’Índia” amb especial atenció al tractat de teatre clàssic hindú ‘Natya-Sastra’(2005-2006).

Aprofundeix en l’antropologia teatral amb Jorge Ferrera de la companyia El Puente de Cuba, i amb el grup intercultural Hidden Theatre, creant l’espectalce ‘Rua Sol’ (Espanya-Portugal, 2001). El 2002 inicia una etapa de col·laboració i estudi del teatre d’avantguarda amb el Living Theatre al seu centre de treball a Itàlia, participant en els espectacles: ‘Mysteries & Smaller Pieces’, ‘Un giorno nella vita della città’, ‘Dubbio’ i ‘Enigma’, dirigits per Judith Malina.

A Catalunya ha treballat com a actor per a Sèmola Teatre, Comediants, Teatre Blau, Cia.Diagonal o Dagoll Dagom entre d’altres, en obres com ‘Les veus de Iambu’, ‘Somnis en unes nits d’estiu’, ‘Romeu i Julieta’, ‘West Side Story’, ‘La Punyalada’, ‘Boscos endins’ o ‘Aloma’. També té experiència en televisió (El cor de la ciutat, 18 i +, Médico de Família, Plats Bruts, Club Super3), cinema (Little Ashes, La Kaja, Cenar Solo, Sueños para recordar) i direcció teatral (La tentación de los espíritus, Mahabharatam, Sóc un fanalet, Racons Pessic).

Ha dut a terme espectacles de recerca i creació sobre l’escenificació contemporània del Kathakali (‘Kathakali Profano’, 2002) i sobre Antonin Artaud (‘Un bisou pour Antonin Artaud’, 2003); i ha participat en els projectes experimentals de teatre social Lucy i Lucy Primavera amb La lluna Teatre i Educació i RAI, dins el programa Daphne de la U.E. Actualment col·labora amb SPIN en el projecte de teatre participatiu i ritual Role-in, dirigit per Giorgio Degasperi.

DATES

26, 27 i 28 de juny (sortida des de Barcelona el 26 a la matinada i tornada a Barcelona el 29 a l’alba)

6, 7 i 8 de juliol (sortida des de Barcelona el 6 a la matinada i tornada a Barcelona el 9 a l’alba)

20, 21 i 22 de juliol (sortida des de Barcelona el 20 a la matinada i tornada a Barcelona el 23 a l’alba)

La dieta serà crudívora

ESPAIS

El Puig de la Balma, Mura (Bages)

www.puigdelabalma.com

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

INSCRIPCIONS I MÉS INFORMACIÓ

Anna Caixach

Esta dirección electrónica esta protegida contra spambots. Es necesario activar Javascript para visualizarla