Des de ben petita mostra una gran obertura i receptivitat per la música i la lectura, que la porten de manera espontània a un estat de pau absoluta. Inicia el seu camí musical als cinc anys on destaca, entre altres capacitats, per la seva oïda absoluta. Aquesta relació íntima amb la música i especialment amb el cant l’acompanyarà en el seu viatge interior i es convertirà en una eina essencial de la seva recerca en el camp de l’art com a vehicle d’accés a l’ésser profund.

Artista i mestra Advaita en el camp on s’uneixen les arts performatives (cant i moviment en acció i relació) i la via interior vinculada a l’experiència de la no-dualitat, en una via advàitica pràctica. Llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona. Títol de Grau Superior de Música. Estudis de Doctorat en Arts Escèniques a la Universitat Autònoma de Barcelona: Diploma d’Estudis Superiors Especialitzats (DESE) i Diploma d’Estudis Avançats (DEA). Actualment, doctoranda en Estudis Teatrals (UAB). Ha realitzat el treball de recerca doctoral «L’Art com a vehicle. La dimensió sagrada de les arts performatives», sobre el treball postteatral de Jerzy Grotowski (Institut del Teatre, 2008).

De 1992 al 2005 es forma extensament en el camp artístic: en l’àmbit de les arts performatives i especialment en el camp del teatre, de la música i de les pràctiques corporals en diverses cultures, amb mestres com Sangeeta Bandyopadhyay (cant Khayal), Amelia Cuni (cant Dhrupad) i Ravi Tripathi (percussió vocal hindú konnakol); i amb Bob Stoloff, Judy Niemack, Loti Lewis, Álvaro Is i Guillermo Klein, en el camp de la música moderna. Amb els mestres Jayachandran Nair i Sankar Sivasankaran Nair (art marcial Kalaripayattu) i en les danses tradicionals de l’Índia, Gotipua i Chhou, i els cants tradicionals dels místics Baul. En Ioga Iyengar amb Sunil Kumar, dansa contemporània i tècniques de circ. Es dedica professionalment a la música i a la formació d’actors fins el 2012.

D’altra banda, ja en la seva adolescència sent un gran interès per les tradicions espirituals. A partir de 1992 es dedica a l’estudi dels llibres sagrats del Budisme, l’Hinduisme, el Taoisme i el Sufisme i més tard també del misticisme cristià i el Cristianisme primitiu. Això formarà el fonament de l’estudi i de la pràctica interior que es desenvoluparà durant els 25 anys següents. S’immergeix en la meditació Vipasana, el Ioga, el Zikr islàmic, el gir Sufí Mevlevi i el Treball i les Danses Sagrades de Gurdjieff. Però finalment és l’ensenyança provinent de l’Advaita Vedanta o No-dualitat, transmesa a través dels mestres Eckhart Tolle, Robert Adams, Ramana Maharshi, Jean Klein, Francis Lucille i Rupert Spira, que es convertirà en la base del seu propi camí.

És el 1993 amb l’ensenyança del mestre polonès Jerzy Grotowski que s’uneixen les seves dues grans passions, l’art performatiu i la via interior. Entre 1998 i 2010 treballa en diverses ocasions amb els hereus i continuadors de la recerca de Grotowski, Thomas Richards i Mario Biagini, i amb alguns dels col·laboradors essencials de Grotowski: Maud Robart, Jairo Cuesta, Jim Slowiak, Abani Biswas, Zygmunt Molik… Dels quals aprèn elements performatius que pertanyien a la recerca de Grotowski, com també una manera especial de treballar amb ells.

Aquest serà un punt clau en la trajectòria de l’Anna, quan s’uneixen en ella la Via Directa de l’Advaita Vedanta i l’aspecte interior de la pràctica performativa indicada per Jerzy Grotowski, descobrint la possibilitat d’una via advàitica pràctica, plenament sentida i celebrada en la vida. Un camí pràctic enllaçat amb la tradició de l’Advaita Vedanta, que ens guia vers la nostra naturalesa essencial, i amb la tradició de l’Art com a vehicle de Grotowski, que ens porta a la dissolució de la sensació de separació entre subjecte i objecte en una experiència de no-dualitat. Dues vies, l’advàitica i la performativa (acció-relació) no-dualista que es complementen i ens proporcionen una experiència profunda de la naturalesa de la realitat i la possibilitat de viure aquesta realitat en tots els camps de la nostra experiència. L’art es converteix en un vehicle per a l’experiència de la no-dualitat, per a la vida advàitica. Una nova manera de viure, plenament en el món i al mateix temps amb completa llibertat respecte del món.

Des de 2013 situa el seu espai de vida i pràctica en un entorn rural, en un cim lluminós i silenciós. Actualment imparteix cursos, seminaris, retirs a la natura, i sessions d’acompanyament en la via advàitica plena a través de l’art com a vehicle per a l’experiència de la no-dualitat. Prepara la creació d’una comunitat de vida advàitica i pràctica performativa no-dualista.

Directora i coordinadora de l’Any Grotowski a Barcelona 2009 amb el suport de l’Institut del Teatre i del Consolat de Polònia a Barcelona. Directora i coordinadora del projecte GRA a GRA 2010 —trobades internacionals entorn del treball i el llegat de Jerzy Grotowski— amb el suport de la Generalitat de Catalunya, l’Institut del Teatre i la col·laboració del Workcenter of Jerzy Grotowski and Thomas Richards.

Traductora i coeditora del llibre de textos de Grotowski, Teatre i més enllà. Textos selectes 1969-1995, Fragmenta, Barcelona, 2009.
Coordinadora i traductora del Dossier Grotowski (amb la traducció de tres textos de Jerzy Grotowski i articles de Kris Salata, Inês Castel-Branco i Anna Caixach), a “Estudis Escènics”, núm. 36, Diputació de Barcelona i Institut del Teatre, hivern 2009.
Directora i traductora de la publicació “GRA a GRA 2010. Mirades sobre l’acte performatiu” (amb la traducció de textos de Jerzy Grotowski, Kris Salata i Antonio Attisani), desembre 2010.

Autora de:

«El teatre de Grotowski: una gran aventura personal», a “Entreacte”, núm. 167, estiu de 2009;

«La tècnica orgànica de l’actor. Un camí cap a l’invisible», a “Estudis Escènics”, núm. 36;

«El Workcenter a Barcelona. Un teatre possible», a “GRA a GRA 2010. Mirades sobre l’acte performatiu”;

«Una poesia che si fa umana — Margarida Xirgu», a Actoris Studium Album #2. Eredità di Stanislavskij e attori del secolo grottesco, Edizioni dell’Orso, Alessandria, 2012;

«El cos. Espiritualitat orgànica», a Espirituals sense religió, Laia de Ahumada, Fragmenta, Barcelona, 2015.