Llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona. Grau Superior de Música Clàssica i Diplomada en Música Moderna. Estudis de Doctorat en Arts Escèniques (UAB), Diploma d’Estudis Superiors Especialitzats (DESE) i Diploma d’Estudis Avançats (DEA). Actualment, doctoranda en Estudis Teatrals (UAB). Ha realitzat el treball de recerca doctoral «L’Art com a vehicle. La dimensió sagrada de les arts performatives», sobre el treball postteatral de Jerzy Grotowski (Institut del Teatre, 2008). Actualment l’Anna està plenament dedicada a l’ensenyança de la via advàitica plena i de l’art performatiu essencial.

El meu camí interior comença de manera espontània, amb tan sols uns dos anys de vida, experimentant una fusió completa en l’escolta de la música clàssica, cada cop que els meus pares en posaven a casa. Des d’aleshores sempre vaig cercar experimentar aquesta pau. Als cinc anys ja estava tocant el piano i estudiant música clàssica, on va cridar l’atenció la meva capacitat d’oïda absoluta. Aquesta relació íntima amb la música i especialment amb el cant m’ha acompanyat sempre en el meu viatge interior.

Vaig trobar aquesta pau profunda també en la lectura. Vaig aprendre a llegir molt aviat. Als quatre anys podia llegir qualsevol tipus de document. Llegir m’apassionava. Uns anys més tard ja preguntava a la meva mare sobre l’infinit i l’eternitat. Vaig passar ràpidament de les lectures infantils a les biografies de sants, d’artistes i de grans inventors, i sent adolescent ja em vaig decantar per l’assaig i especialment per la lectura profunda i les tradicions espirituals, tant d’Orient com d’Occident, submergint-me en els llibres sagrats del Budisme, l’Hinduisme, el Taoisme i el Sufisme i més tard també del Misticisme cristià i el Cristianisme primitiu. Això va formar el fonament de la pràctica interior que es va desenvolupar durant els 20 anys següents, immergint-me en la meditació Vipasana, el Ioga, el Zikr islàmic, el gir Sufí Mevlevi, el Treball i les Danses Sagrades de Gurdjieff, per arribar finalment a la comprensió no-dual de l’Advaita Vedanta, que és l’essència i el cor de totes les grans tradicions espirituals.

La meva passió per l’art i la fragància de llibertat que l’envoltava, em va portar a formar-me extensament en aquest camp des del 1991 al 2005; concretament en l’àmbit de les arts performatives i especialment en el camp del teatre, de la música i de les pràctiques corporals, en diverses cultures, de manera complementària a la meva formació a l’Institut del Teatre. Vaig aprendre amb mestres com Sangeeta Bandyopadhyay (cant Khayal), Amelia Cuni (cant Dhrupad) i Ravi Tripathi (percussió vocal hindú Konnakol); amb Bob Stoloff, Judy Niemack, Loti Lewis, Álvaro Is, en el camp de la música moderna. Amb els mestres Jayachandran Nair i Sankar Sivasankaran Nair (art marcial Kalaripayattu) i en les danses tradicionals de l’Índia, Gotipua i Chhou, i els cants tradicionals dels místics Baul. El Ioga Iyengar, la dansa contemporània i les tècniques de circ em van acompanyar durant molts anys. Des del 1998 fins el 2017, m’he dedicat professionalment a la música moderna —especialment al cant a cappella—, a la recerca en el camp de les arts performatives i a la formació d’actors i músics.

És el 1993 amb la descoberta del director de teatre polonès Jerzy Grotowski, deixeble del gran mestre de l’Advaita Vedanta, Ramana Maharshi, que s’uneixen les meves dues passions, les arts performatives i l’espiritualitat. Entre 1998 i 2010 treballo en diverses ocasions amb alguns dels col·laboradors essencials de Grotowski: Thomas Richards, Mario Biagini, Maud Robart, Jairo Cuesta, Jim Slowiak, Abani Biswas, Zygmunt Molik… Dels quals aprenc elements performatius que pertanyien a la recerca de Grotowski, com també una manera concreta de treballar amb ells.

Però és realment en la unió profunda de la via iniciada per Grotowski, l’Art com a vehicle per a l’experiència de la no-dualitat, i l’ensenyança de Ramana Maharshi i l’Advaita Vedanta, que apareix el meu propi camí: Vida plena, el camí del cor a través de l’art. Una via advàitica pràctica que comparteixo i ensenyo des de fa més de quinze anys. Ho faig des de l’espiritualitat —entesa com a retorn a la nostra naturalesa veritable: presència silenciosa, oberta, receptiva, amorosa, acollidora, sensitiva, en pau—, amb la precisió i la delicadesa de l’art performatiu com a vehicle —moviment orgànic, cant essencial, acció-relació no-dual—, la natura com a espai i la vida com a instrument. El camí del cor a través de l’art essencial o no-dual és una manera bella i delicada d’entrar en contacte i de submergir-te en la profunditat del que ets, en la pau del teu Cor, a través del moviment i de la vibració de la veu, accedint a una altra manera de sentir el teu cos i de percebre el món, una altra manera d’actuar i de relacionar-te. L’art, en aquest cas, comprèn, no una creació artística, sinó una acció, un apropament i un context artístics. Una via artística, suau, sensitiva i fluida, que ens acosta a la nostra essència, al nostre Cor. Una via d’accés a sentir i ser la nostra naturalesa essencial i veritable —a través del cos, del cant, del moviment, dels sentits, de l’acció i la relació— que dissol la sensació, en el cos i els sentits, de sentir-te localitzada, limitada i separada de tot el que t’envolta.

Estic acabant la redacció de la meva tesi doctoral, que és la recerca de tota la meva vida amb les dues figures que m’han acompanyat en el meu camí: Ramana Maharshi (Advaita Vedanta —el camí del Cor) i Jerzy Grotowski (mestre Advaita encobert i mestre de l’Art com a vehicle).

Des del 2013 visc a la natura, on ofereixo retirs i pelegrinatges. Aquest és el meu espai natural, que m’ofereix el que ja cercava de ben petita: la bellesa, la veritat, la pau i el silenci. El meu camí és un retorn amorós i joiós a allò més simple, més despullat, més essencial.

Vaig ser directora i coordinadora de l’Any Grotowski a Barcelona 2009 amb el suport de l’Institut del Teatre i del Consolat de Polònia a Barcelona. Directora i coordinadora del projecte GRA a GRA 2010 —trobades internacionals entorn del treball i el llegat de Jerzy Grotowski— amb el suport de la Generalitat de Catalunya, l’Institut del Teatre i la col·laboració del Workcenter of Jerzy Grotowski and Thomas Richards.

Traductora i coeditora del llibre de textos de Grotowski, Teatre i més enllà. Textos selectes 1969-1995, Fragmenta, Barcelona, 2009.
Coordinadora i traductora del Dossier Grotowski (amb la traducció de tres textos de Jerzy Grotowski i articles de Kris Salata, Inês Castel-Branco i Anna Caixach), a “Estudis Escènics”, núm. 36, Diputació de Barcelona i Institut del Teatre, hivern 2009.
Directora i traductora de la publicació “GRA a GRA 2010. Mirades sobre l’acte performatiu” (amb la traducció de textos de Jerzy Grotowski, Kris Salata i Antonio Attisani), desembre 2010.

Autora de:
«El teatre de Grotowski: una gran aventura personal», a “Entreacte”, núm. 167, estiu de 2009;
«La tècnica orgànica de l’actor. Un camí cap a l’invisible», a “Estudis Escènics”, núm. 36;
«El Workcenter a Barcelona. Un teatre possible», a “GRA a GRA 2010. Mirades sobre l’acte performatiu”;
«Una poesia che si fa umana — Margarida Xirgu», a Actoris Studium Album #2. Eredità di Stanislavskij e attori del secolo grottesco, Edizioni dell’Orso, Alessandria, 2012;
«Art i espiritualitat», a “Dialogal”, núm. 45, primavera de 2013;
«El cos. Espiritualitat orgànica», a Espirituals sense religió, Laia de Ahumada, Fragmenta, Barcelona, 2015.