LA DIMENSIÓ INTERIOR DE LA PRÀCTICA ARTÍSTICA PERFORMER. Vers la presència silenciosa i vigilant. Diuen els textos antics: Hi ha dos ocells, bons amics, que viuen al mateix arbre. L’un menja els fruits de l’arbre, i l’altre s’ho mira en silenci. Hi ha dues dimensions en nosaltres. Som dos. L’ocell que picoteja i l’ocell que mira en …

Quan creus que estàs fent una meditació, aquesta idea es pot interposar entre tu i qui ets tu realment. D’altra banda, si sents una obertura dins teu, un espai que s’eixampla; si sents el corrent de vida que flueix a través teu, de dins a fora i de fora a dins, llavors sents una gran …

Quan escoltes amb atenció l’altre, per poder cantar junts, la relació amb l’altre ésser humà es transforma radicalment, no estàs etiquetant l’altre. Escoltes en la presència, en la consciència espaiosa i alerta. L’escolta és només la superfície del què passa. Poses atenció a les paraules i el cant, però no principalment. Quan estàs en la …

El camí no és a través de la ment… Deixa de pensar i sent. Sent amb tot el teu cos. Sent dins del teu cos, profund… Allà on hi ha un silenci profund, un gran repòs… Sent l’obertura cap a fora i cap a dins… La densitat del cos i de la ment desapareixen… Sents …

Des de que neixes, els altres et diuen contínuament com t’has de comportar, com has de pensar, com has de parlar. I més tard et diuen què has de comprar, com t’has de vestir… Així s’ha creat en tu una imatge conceptual del què ha de ser i una veu en el teu cap s’encarrega …

La percepció està dins teu. Sents dins teu la presència del què veus? Mira atentament el que t’envolta. Escolta atentament. Apareix un espai dins teu. Una obertura. Ara pots sentir la presència i la bellesa del que t’envolta. Foto: la bellesa que m’envolta, avui 18 de desembre de 2016.  

Sóc l’espai, l’obertura dins el meu cos, per on flueix el riu de vida. Escolta aquesta música.

En l’amor, tu véns sense tu i jo vinc sense mi. Rumi (foto: llum del Lluçanès)

Diuen els textos antics: Hi ha dos ocells, bons amics, que viuen al mateix arbre. L’un menja els fruits de l’arbre, i l’altre s’ho mira en silenci. Som dos. L’ocell que picoteja i l’ocell que mira en silenci. Un viurà, l’altre morirà. Atrapats en el temps, en els pensaments, perduts en el nostre picoteig, hem …