Art com a vehicle

Escrit per Anna Caixach el 15/09/2016

Diuen els textos antics: Hi ha dos ocells, bons amics, que viuen al mateix arbre. L’un menja els fruits de l’arbre, i l’altre s’ho mira en silenci.

Som dos. L’ocell que picoteja i l’ocell que mira en silenci. Un viurà, l’altre morirà. Atrapats en el temps, en els pensaments, perduts en el nostre picoteig, hem oblidat fer viure la part en nosaltres que mira, aquella que està fora del temps. Existeix en nosaltres un jo-jo. La vida i el testimoni. Quan passem del pensament mecànic i condicionat a observar silenciosament, atentament, apareix el segon jo, la presència quieta i vigilant, l’espai sense pensaments. I és quan estic en contacte amb aquesta dimensió profunda de la consciència que visc la vida en tota la seva plenitud.

Qualitat i presència. L’atenció és qualitat en el treball. L’atenció és la porta d’entrada a la dimensió interior. L’atenció és el vincle entre la qualitat i la presència; és a dir, entre la dimensió humana i la dimensió profunda. L’essència i fil conductor d’aquest treball és la capacitat d’atenció sostinguda i escolta profunda. L’escolta alerta, l’escolta silenciosa, dins i fora. La pràctica ens demana precisió, silenci i delicadesa. Escoltant sempre dins i fora nostre. Presents, dins i fora. Cal estar vigilant, dins i fora. El treball sempre és en relació amb l’altre. Sense perdre la precisió. En la relació atenta i silenciosa amb l’altre pots oblidar-te de tu.

Una pràctica a través del cos i de la veu per entrar plenament en el moment present, sense la barrera dels pensaments, i descobrir en nosaltres l’espai de quietud. La separació amb el meu cos s’esvaeix. El cos es desperta. És el nostre estat natural, on la creativitat està en el seu punt àlgid. Aquest és l’estat de fluïdesa. L’estat en el qual ens sentim vius. El cos es mou en perfecta harmonia amb el què demana el moment. El cos respon de manera directa.Treballem amb el cos perquè sigui un canal obert; sense resistències, ni bloquejos.Un cos obert facilita l’espai per a la transformació i circulació d’energia. Els pensaments em separen de la vida. El soroll mental reclama el seu protagonisme. Quan dirigim conscientment l’atenció cap al cos, l’allunyem dels pensaments. La densitat de les emocions i els pensaments es va desfent per deixar pas a la presència, amb una energia lleugera, subtil i lluminosa. Els cants, amb la seva vibració, necessiten un cos obert i receptiu. La melodia ha de ser precisa. Llavors sentim com diferents espais del cos es desperten, s’obren i acullen el cant.En aquest treball el cant no és un objecte per ser manipulat, sinó que permetem una relació viva i fluïda entre el cant, el cos i el procés de transformació del jo identificat amb els pensaments, a la quietud vigilant.La sensibilitat es va despertant, sentim més intensament la vida que hi ha dins nostre i també fora, i ens hi entreguem. Ens deixem portar pel flux. El cant flueix a través nostre. El cant ens canta.El cant es converteix en la veu de la transformació interior. Comença a aparèixer la presència silenciosa, i sentim l’alegria profunda de viure.

La dimensió humana i la dimensió profunda no estan separades, estan entreteixides en una relació viva i fluïda que circula entre la vigilància i la mirada calmada.I en aquest equilibri, sóc, plenament en el present i plenament en la quietud. L’equilibri entre les dues dimensions ens permet ser la presència silenciosa, calmada i vigilant. Ens permet viure plenament en el món, sense perdre’ns en ell. La dimensió espiritual no està separada de l’existència quotidiana. Es tracta, doncs, d’un treball d’unió, de plenitud de l’ésser humà, conciliant les dues dimensions. La veritable pau interior és una sensació profunda de vida. És una sensació de plenitud, inseparable d’una profunda sensació de joia. Jo-jo: en l’experiència, la parella no apareix separada, sinó plena, única.