Performer

Escrit per Anna Caixach el 09/03/2017

LA DIMENSIÓ INTERIOR DE LA PRÀCTICA ARTÍSTICA

PERFORMER. Vers la presència silenciosa i vigilant.
Diuen els textos antics: Hi ha dos ocells, bons amics, que viuen al mateix arbre. L’un menja els fruits de l’arbre, i l’altre s’ho mira en silenci. Hi ha dues dimensions en nosaltres. Som dos. L’ocell que picoteja i l’ocell que mira en silenci. Un viurà, l’altre morirà. Atrapats en el temps, en els pensaments, perduts en el nostre petit picoteig, hem oblidat fer viure la part en nosaltres que mira, aquella que està fora del temps. Quan passem del pensament mecànic i condicionat a observar silenciosament, atentament, apareix el segon jo, la presència quieta i vigilant, l’espai sense pensaments. El testimoni i la vida. I és quan estic en contacte amb aquesta dimensió profunda de la consciència que visc la vida en tota la seva plenitud. La dimensió humana i la dimensió profunda no estan separades, estan entreteixides en una relació viva i fluïda que circula entre la vigilància i la mirada calmada. I en aquest equilibri, sóc, plenament en el present i plenament en la quietud. L’equilibri entre les dues dimensions ens permet ser la presència silenciosa, calmada i vigilant. Ens permet viure plenament en el món, sense perdre’ns en ell. La dimensió interior no està separada de l’existència quotidiana. Es tracta, doncs, d’un treball d’unió, de plenitud de l’ésser humà, conciliant les dues dimensions. La veritable pau interior és una sensació profunda de vida.
Reconnectar amb la teva naturalesa salvatge, sincronitzar amb el ritme tranquil i continu dels processos de la naturalesa. El cos és un animal que té vida pròpia amb respostes universals dels cos mamífer. Connectes amb el cos salvatge i al mateix temps t’eleves per damunt del pensament habitual i del teu petit jo condicionat per la teva història personal. Instint i consciència vigilant. Surts del pensament mecànic per estar alerta. Amb una decisió deliberada de dirigir i mantenir l’atenció, viva i delicada, en el cos i en l’entorn, i a través del cos, aprofundint i sentint espais d’obertura dins teu. Sents que estàs alerta amb cada cèl·lula del teu cos, en l’ara i aquí, retrobant la sensació original de llibertat, fluïdesa, intuïció, claredat. Aquesta és la saviesa inscrita en el nostre cos. I et mous en aquest oceà, profund i immòvil però alhora intens i viu, entre dues dimensions, sentint el riu de vida que hi ha dins teu i sentint el riu de vida que t’envolta. Plenitud. Escolta alerta: sense la interferència dels pensaments. Presència alerta. La lleugeresa de la percepció directa de la realitat. Percepció sense la interferència dels pensaments. Sortir del què t’han dit per viure realment el que és, més enllà dels condicionaments de la teva ment, sense filtres. LLIBERTAT.

LA VIDA. La veritable vida que hi ha dins teu i fora teu, que t’envolta i acaricia constantment, però que no havies tingut temps de sentir tan ocupat amb la teva “petita vida” que els altres han creat per a tu. Surt de la presó. Surt dels patrons habituals. Estigues alerta. Sent el que hi ha al teu voltant. Sent el que hi ha dins teu. La vida és allò que respira sota la rigidesa dels teus patrons condicionats. No et creguis els comentaris de la teva ment. Els pensaments ens separen de la vida. Quan no estàs absorvit pels pensaments, la teva consciència pot abarcar tot el que passa al teu voltant, el que sents dins i el que sents fora. La
consciència s’expandeix, ja no està focalitzada en els pensaments. Està oberta en l’ara i aquí. Segueix alerta. Descobreix l’espaiositat dins teu. Surt del pensament compulsiu i descobreix la VIDA que ets.

LA PRÀCTICA. Orgànica i precisa. Intensa i delicada. Una pràctica a través del cos i de la veu per entrar plenament en el moment present, sense la barrera dels pensaments, i descobrir dins teu l’espai de quietud. La separació amb el teu cos s’esvaeix. El cos es desperta. És el nostre estat natural, on la creativitat està en el seu punt àlgid. Aquest és l’estat de fluïdesa. L’estat en el qual ens sentim intensament vius. El cos es mou en perfecta harmonia amb el què demana el moment. El cos respon de manera directa. Treballem amb el cos perquè sigui un canal obert; sense resistències ni bloquejos. Un cos obert facilita l’espai per a la transformació i circulació d’energia. Quan dirigim conscientment l’atenció cap al cos, l’allunyem dels pensaments. La densitat de les emocions i els pensaments es va desfent per deixar pas a la presència, amb una energia lleugera, subtil i lluminosa. Descobrim una manera orgànica de cantar i de moure’ns, amb una veu plenament viva i connectada als impulsos del cos, establint una base tècnica, una competència artística, que no ens emmascara sinó que funciona com a trampolí per anar més enllà, permetent-nos la possibilitat de ser més transparents, més receptius, més sensitius, i que és una via per a l’acció no forçada, l’acció en el flux. El treball sempre és en relació amb l’altre. En la relació atenta i silenciosa amb l’altre, pots oblidar-te de tu. Quan escoltes amb atenció l’altre, per poder cantar junts, la relació amb l’altre ésser humà es transforma radicalment, no estàs etiquetant l’altre. Escoltes en la presència, en la consciència espaiosa i alerta. L’escolta és només la superfície del què passa. Poses atenció a les paraules i el cant, però no principalment. Quan estàs en la presència —l’essència profunda de qui ets—, també sents la presència de l’altre. El participant descobreix com deixar espai al cant i acompanyar el propi procés interior evitant manipular-lo, en un cos flexible que no posa resistències a l’obertura d’espais de ressonància interns. Es descobreix que, si ho permets, la veu dansa dins el cos i aleshores el cos canta. Tot el cos escolta, tot el cos respira, tot el cos canta. Els cants, amb la seva vibració, necessiten un cos obert, receptiu i alerta. La melodia ha de ser precisa. Llavors, sentim com diferents espais del cos es desperten, s’obren i acullen el cant. En aquest treball el cant no és un objecte per ser manipulat, sinó que permetem una relació viva i fluïda entre el cant, el cos i el procés de transformació del jo identificat amb els pensaments a la quietud vigilant. La sensibilitat es va despertant, sentim més intensament la vida que hi ha dins nostre i també fora, i ens hi entreguem. Ens deixem portar pel flux, sense perdre la precisió. El cant flueix a través nostre. El cant ens canta. El cant es converteix en la veu de la transformació interior. Comença a aparèixer la presència silenciosa, calmada i vigilant, i sentim l’alegria profunda de viure.

La clau d’aquesta experiència és no perdre la connexió amb el flux de vida, estar alerta i ser precís en l’acció.