Un tast de l’eternitat de la natura. La dimensió espiritual en l’ecologia

Escrit per Anna Caixach el 11/08/2022

 

Si les portes de la percepció fossin purificades, tot apareixeria a l’home tal com és, infinit.

William Blake (1793)

Per tal que qualsevol apropament ecològic, sostenible i respectuós vers la terra i l’entorn sigui realment efectiu ha de ser integral. Això vol dir que ha d’afectar tots els aspectes de la nostra vida, i implicarà inevitablement una transformació humana profunda.

La nostra vida està basada i gira entorn d’allò que creiem que som; a través del qual percebem el món i en nom del qual actuem i ens relacionem. Les nostres accions i relacions amb els altres i amb el món són un reflex d’allò que creiem que som.

Fins ara, la nostra activitat està basada en la creença que estem separats. Separats dels altres, separats dels animals i separats de la terra. Un subjecte i un objecte que estan essencialment separats. La creença de ser un «jo» en el cos, que comparteix els límits, les condicions i el destí del cos, és la presumpció fonamental en la que està basada la nostra cultura mundial. És la suposició fonamental que està continguda en gairebé la majoria dels nostres pensaments i emocions, i s’expressa en la majoria de les nostres accions i relacions. Creure que aquesta conceptualització reflecteix la realitat de la nostra experiència és la causa de la dualitat.

llegir més