En el pelegrinatge, entregats plenament a la vida, abracem en tota la nostra obertura els canvis continus de la vida. Permetem que l’experiència vingui a nosaltres en lloc d’anar nosaltres cap a l’experiència, com seria l’habitual. Cada remor suau d’una fulla acariciada pel vent, cada reflex del sol brillant esplendorosament entre els arbres, cada gota de pluja, cada cant d’un ocell, cada carícia de la brisa en la nostra pell, cada olor que ens regala la terra, cada detall és un món de joia pura i immensa, inevitablement filtrada i limitada pels nostres sentits. Permetent que cada expressió de la vida vingui a nosaltres i s’expandeixi amorosament a través nostre, a través de l’obertura infinita i amorosa que som, retornem a la font a través de la via de la percepció, retornem a l’ésser compartit per tots i tot. En la nostra obertura incondicional i completa a la presència silenciosa i bella de la natura, accedim a l’espai més profund i immens en nosaltres, la nostra naturalesa essencial, que és amor pur, pau impertorbable i llibertat absoluta, on es dissol de manera natural la dualitat entre el «jo» i el món. En aquesta dissolució de la sensació de separació en el cos i en els sentits, sentim la fusió amb tot i tots i experienciem un tast de l’eternitat de la natura, un tast d’allò que és real en la nostra experiència.
