El camí del cor a través de l’art essencial és una manera bella i delicada d’entrar en contacte i de submergir-te en la profunditat del que ets, en la pau del teu Cor, a través del moviment del cos i de la vibració de la veu, accedint a una altra manera de sentir el teu cos i de percebre el món, una altra manera d’actuar i de relacionar-te. L’art, en aquest cas, comprèn, no una creació artística, sinó una acció, un apropament i un context artístics. Una via artística, suau, sensitiva i fluida, que ens acosta a la nostra essència, al nostre Cor. Una via d’accés a sentir i ser la nostra naturalesa essencial i veritable —a través del cos, del cant, del moviment, dels sentits, de l’acció i la relació— que dissol la sensació, en el cos i els sentits, de sentir-te localitzada, limitada i separada de tot el que t’envolta; en un context no habitual, artístic, en el que cal mantenir una qualitat d’escolta delicada, un estat d’obertura, sensibilitat i disponibilitat que ens és innat i que experimentem com una escolta global, no parcial, no fragmentada, acollidora, natural i relaxada que ens envaeix dolçament. Aquesta qualitat d’atenció erosiona l’hàbit, que tots hem entrenat durant anys, de perdre’ns en el contingut de la nostra experiència —pensaments, sensacions, emocions i percepcions— i dissol la creença de ser una entitat il·lusòria basada en la sensació d’estar separat, contret i localitzat. Per això diem que aquesta és la via de l’art essencial o de l’art de la no-dualitat, perquè ens acosta a la nostra essència i a la realitat no-dual de la nostra experiència. L’art essencial ens acosta a una qualitat preciosa que es troba en el cor de la vida i en el cor d’un mateix, i ens possibilita el veritable art de viure. La vida plena flueix entre la saviesa i l’amor. La saviesa de saber qui ets i l’amor de sentir que comparteixes l’Ésser amb tot i tots. Una manera de viure essencial i joiosa. Una vida en plenitud.
