Testimonis

Escrit per Anna Caixach el 01/09/2021

El Camí del Cor a través de l’art.

Retir del 21 al 26 d’agost 2021

«Han passat uns dies del retir i la ressonància i pulsació es mantenen en tota la seva puresa. Res ha quedat on hi era. Tots els com per arribar a, per aconseguir no sé què, per ser millor que o millorar en, per trobar-me més en pau, per solucionar tal cosa, per no tenir problema en les relacions i tantes i tantes coses que el jo pensat es creu que han de passar, es desfan davant l’obertura a aquest Camí amb una suavitat i fermesa, amb un acompanyament íntegre i delicat. 

Gràcies Anna per donar-nos allò que has rebut en total transparència i impregnar-nos de la teva Essència que és la nostra. Gràcies per Ser el que Ets, per viure i moure’t en la Presència. Gràcies per venir i assistir-nos en aquest record sempre latent.  

Acompanyar la ment a que es dirigeixi cap endins i desaparegui en el Cor només es pot donar seguint el rastre al “jo” fins arribar a la seva Font, sostenint-nos, establint-nos i confiant en aquesta Força que coneix el camí. Viure i sentir que és totalment possible fiar-se del nostre Ésser, de la Vida tal i com és, és un miracle. La ment necessita reposar en el Cor per reconèixer l’Eternitat.» (Eva P)

«El Camí del Cor no es pot descriure amb paraules perquè És, perquè transcendeix tot pensament. És un Camí que no es pot aprendre perquè ja És en nosaltres. És un Camí que s’ha de viure despullat de tot el que s’ha après. El Camí del Cor és un camí de veritat, cap a la Veritat i en la Veritat del que som. És l’únic Camí. Ho he assaborit amb tota evidència. I ho assaboreixo.» (Eva P)

«Descobrir junts i sentint en comunió la nostra profunditat travessant totes les inclemències presentades pel cos-ment en “vivo y en directo”, permetent no canviar res i deixant que tot pensament, sensació, sentiment trobi un espai per diluir-se i desfer-se, fondre’s en el Cor de la Vida, és el major regal que ens ha estat donat. No perdre’ns en històries, comentaris, sinó anar a l’arrel, al centre, a la Font.

Aquest retir m’ha permès viure des de la meva essència, des d’allò que sóc realment, no la persona, sinó des de la presència infinitament acollidora i amorosa que no deixa d’habitar-me. No hagués pogut imaginar mai l’impuls de Vida que embolcalla al meu germà quan sento la Presència viva que sóc i que ell és, la mateixa.  La persona mai podrà mirar a l’altre ni a si mateixa amb amor, bellesa, joia… Mai, perquè la seva mirada és tancada i limitada. Només la mirada del Cor, de l’Ésser que és la nostra naturalesa, es disposa a contemplar aquest paisatge tan desconegut per la ment “con una mano blanda y un toque delicado”. 

En comunitat entrenar-nos en el què es viure des del Cor i mantenir el Cor viu.  Tota una revelació. Sentir l’Amor del Silenci, el seu gir i permetre l’expansió, la infinitud, l’escolta, l’atenció, l’espaiositat, l’adaptació en el moviment i repòs de cada instant, de dia i de nit durant tota la proposta de treball de l’Anna és una benedicció per al món. Tota la proposta de moviment que ens proposa m’ha portat a sentir la condició original del cos i de la ment. Sento que el cos i la ment han retornant a aquell estat d’obertura, de transparència i innocència. A una manera nova de conscienciar el quotidià.» (Eva P)

«Quant difícil expressar en paraules tanta riquesa en el camí del cor a traves de l’art. 

Ha estat una convivència profunda. Un cop a casa puc adonar-me de fins a quin punt m’ha nodrit! 

Tinc eines i companys. 

Cada u de nosaltres  i junts ho estem  fent possible. 

Accepto que no puc posseir res talment com en la dansa, els cants o  en el joc del bastó… Tot està en moviment constant. No em puc aferrar a res. Ara prenc, ara deixo, ara va, ara ve…

Talment puc també escoltar activament com batega el cor. El dolor esdevé silenci, amplitud i espaiositat, escolta i percepció del món. Amor per la veritat. 

Gràcies Anna per la teva entrega.» (Lluïsa C)

«Em sento més viva, més atenta i més conscient del meu voltant i sento el cor mes expandit, amb ganes d’abraçar a tot i a tots, acceptant el que és i no resistir-me al que no és. Gràcies de tot cor perquè has arribat a la meva vida en el moment que necessitava. La teva mirada i les teves paraules les tinc molt presents. Ets un àngel.» (Montse C)

«El que Som mai abandona la seva Font. No hi ha dos.

És el nostre veure. Només hi ha el sentir. Som només Espai. Consciència. 

Tot esdevenir m’assenyala el camí per preguntar-me: “Qui sóc?”, perquè torni al Cor. No hi ha descans si no hi ha un descens a la profunditat. 

Vaig arribar al retir molt desubicada. Permetre’m sentir en tota la seva explosió i de moltes maneres que l’única cosa que em desubica és l’ego, la identificació amb el que crec que sóc,  donar-li espai en la suavitat del pit i deixar que es dilueixi, ha ubicat totalment en l’única ubicació possible en que puc, podem desplegar el que Som: el Cor,  la Vida, Déu.

La meva llar es la Presència. 

En aquest Camí del Cor que no s’acaba mai Sóc, em moc i existeixo.» (Eva P)

«Sent l’obertura en el teu cor, obre el plexe, sent la columna vertebral des del sacre fins a les cervicals, deixa espai a tot arreu… I desde aquesta obertura sent que no hi ha judicis, ni preferències ni aferrissaments, tot està bé, tot arriba i marxa quan cal.

Actua des d’aquí i descobreix així la llibertat, sense haver de dependre de l’ego, que sempre ens té encerclats, engabiats, i a punt sempre del… boicot.» (Roser M)