Reflexions d’una participant

Escrit per Anna Caixach el 05/09/2021

Vida Plena. El camí del Cor a través de l’art

Retir del 21 al 26 d’agost de 2021 a Hospitàlia

REFLEXIONS SOBRE EL TREBALL

    1. Les paraules del matí

Recordar què ens ha portat aquí, quina és la nostra cerca, el que som i desfer-nos del que no som. La consigna del matí ja dóna una direcció per entomar el dia. Ens podem perdre, però recordar la tasca a fer ens ajuda a retornar a l’espai que som.

    2. La caminada

Caminem plegats, en silenci, no vaig sola, tinc una visió general i procuro no fer soroll, perquè els sons del matí puguin ser escoltats per tots. Un darrera l’altre, seguim la guia. Ningú és més important que l’altre, fem camí entre tots, tots som el camí.

    3. Els girs

Tots som U, tots iguals, vestits de blanc, ningú no expressa la seva manera particular de ser en el món com a persona. Tothom segueix un ordre i un mateix ritme i moviment. Respirem junts. Com el sol que rebem quan surt, ens movem amb harmonia com un sol astre. Serveixo a aquest fluir, a aquest batec, a aquest respirar junts, sentim que som un. El silenci suspès després dels girs m’acompanya una estona i m’alegra el cor.

  1. Netejar l’espai

Abans d’emprendre qualsevol treball, de començar un camí, cal netejar-me i netejar l’espai, per a mi i per als altres. M’he buidat amb els girs, ara cal treure allò que destorba fluir i gaudir amb el treball: resistències, pors, prejudicis… per facilitar a tothom la feina. I per això cal ajupir-se i ser humil, tocar el terra, ser humus. “La porta del coneixement és molt baixeta”.

  1. El Joc

Tornar a la innocència, tornar a ser infants, amb la seva mirada neta i transparent, el seu fer sense finalitat, només per gaudir i compartir. Una manera de retornar a la joia de viure: de descobrir, de mirar sense jutjar, d’estar presents i veure l’altre com un igual.

  1. El bastó, el mestre

Posar al centre el que és del centre, és a dir el que ens uneix, el joc, però també el que som, l’Ésser, Déu, el qual des d’una visió religiosa tradicional s’ha vist com un bastó que culpa i castiga si no t’hi sotmets. Però nosaltres tractem al bastó com un tresor valuós, amb suavitat i subtilesa, però també amb fermesa. El nostre esforç conjunt és per retornar-lo al centre, que no caigui, perquè si cau, ens perdem. Cadascú s’oblida de sí mateix i serveix al mateix fi. Només ens tenim en compte per preguntar-nos “on sóc necessària?”. Deixem enrere les pors, els dubtes i ens abandonem al joc.

  1. La dansa del cor

Ens proposa deixar la persona, l’individu, per ser una amb tots. L’important és ser un sol cor que batega a un sol ritme. Desempallegar-me del que em dóna seguretat: deixar el control, el judici, l’impuls d’intervenir, de corregir, de desconfiar, de voler fer-ho bé, de delegar en els altres i renunciar a la meva part de vigilància atenta. Hi ha una tensió entre estar atenta i vigilant i deixar-me sentir i fluir amb el moviment de la dansa. Trobar aquest punt és l’objectiu, això sí, amb la delicadesa i precisió que el gest requereix. Estem treballant amb material molt sensible, és una dansa sagrada.

  1. Els cants

El privilegi de ser canal, perquè antics cants ens puguin cantar. Per això cal estar buides i disponibles. El grup ajuda a fer-ho i, és clar, la mestra que ens ho transmet  i que restitueix aquesta tradició i la posa en el lloc que li correspon. Ensenya aquests antics cants amb el respecte, la dignitat i delicadesa amb la què se li han transmès, ens ensenya a respectar el que és sagrat, reverenciant-ho. Per això també anem sempre descalces en tots els treballs, perquè trepitgem terra sagrada, com es fa a l’Orient, a Àfrica i també a Hospitàlia.

La vibració del so en el cos ens penetra i ens commou, es contagia entre tots, ens electrifica. Tornem a ser un. “Aham, aham, aham…”

    9.   Yanvalou

Aquesta dansa pregària ens retorna a terra, a la humilitat, a sentir-nos humans, tots iguals. Entres en aquest caminar meditatiu i entres en el moviment de les passes sense so que mouen el cos i en la dansa compartida entre tots. Una atenció constant al desplaçament en solitari i acompanyada. Som moviment.

  1.  Motions

Quan el sol va a la posta és moment de parar, d’agrair, de contemplar i de retornar a la consciència de l’Ésser. Tots som U. Som un àtom respirant i movent-se amb la mateix pulsió que milions d’àtoms. Jo respiro amb els altres i els altres amb mi, em moc amb els altres i els altres amb mi, i amb les fulles, el vent, els ocells, el paisatge… Si no fos així, es produiria el caos, l’entropia. En motions, l’harmonia de l’existir s’escenifica igual que en els girs matinals. Tots som U. Ordenats dins d’un rombe, tots blancs, descalços, mirada oberta, buidats de nosaltres. Tres cicles, quatre direccions, dues posicions —primal i stand—, tot a punt, perquè el moviment esdevingui pura presència, perquè siguem presència en moviment. Tots som U.

Marta Busquets